La gestió eficient dels magatzems a la indústria alimentària és fonamental per garantir la qualitat, frescor i seguretat dels productes. En aquest context, els mètodes FIFO (First In, First Out) i LIFO (Last In, First Out) tenen un paper crucial en determinar l’ordre en què els productes són emmagatzemats i retirats.

En aquest article, explicarem detalladament aquests dos mètodes i n’analitzarem els avantatges i l’aplicabilitat en l’àmbit de la indústria alimentària. Comprendre les diferències entre FIFO i LIFO ens permetrà prendre decisions informades i estratègiques en la gestió de magatzems, optimitzant el flux de productes i minimitzant pèrdues.

Definicions de FIFO i LIFO

El mètode FIFO (First In, First Out) i el mètode LIFO (Last In, First Out) són dos enfocaments fonamentals utilitzats en la gestió d’inventaris i l’organització de magatzems a la indústria alimentària. Aquests mètodes determinen l’ordre en què els productes ingressen i es retiren del magatzem, cosa que alhora té un impacte significatiu en la rotació d’inventaris i la frescor dels productes.

FIFO (First In, First Out)

El mètode FIFO, o Primer a Entrar, Primer a Sortir, estableix que els productes que ingressen primer al magatzem són els primers a ser retirats. En altres paraules, els productes més antics es fan servir abans que els més recents. Sota el mètode FIFO, es busca assegurar que els productes es consumeixin o venguin en el mateix ordre en què van ser rebuts, evitant l’acumulació i la caducitat d’inventari.

Aquest mètode es basa en el principi que els productes peribles, com els aliments, tenen una vida útil limitada i han de ser utilitzats abans que expirin. Per tant, l’ús del mètode FIFO ajuda a minimitzar les pèrdues per caducitat i assegura que els productes es mantinguin frescos i en òptimes condicions.

LIFO (Last In, First Out)

El mètode LIFO, o Últim a Entrar, Primer a Sortir, implica que els productes més recents ingressats al magatzem són els primers a ser retirats. Sota aquest enfocament, s’utilitzen primer els productes més nous, deixant els més antics al magatzem. A diferència del mètode FIFO, el mètode LIFO no té en compte l’ordre d’arribada dels productes.

Aquest mètode pot ser avantatjós en situacions en què els preus de compra dels productes augmenten amb el temps. En utilitzar el mètode LIFO, els productes més recents, adquirits a preus més alts, es consumeixen primer, cosa que permet aprofitar preus de compra més baixos en valorar l’inventari restant. No obstant això, a la indústria alimentària, el mètode LIFO pot plantejar desafiaments en la gestió d’inventaris i en el control de la frescor dels productes.

Avantatges del mètode FIFO

• Frescor dels productes: En utilitzar el mètode FIFO, els productes més antics es consumeixen primer, cosa que garanteix que els productes es mantinguin frescos i en òptimes condicions. Això és especialment important a la indústria alimentària, on la qualitat i la frescor són elements essencials per satisfer les expectatives dels clients i complir amb les regulacions sanitàries.
• Reducció de pèrdues per caducitat: Atès que el mètode FIFO es basa en el principi d’utilitzar els productes més antics primer, ajuda a minimitzar les pèrdues ocasionades per la caducitat dels productes emmagatzemats.
• Compliment de regulacions sanitàries: Moltes normatives i regulacions a la indústria alimentària requereixen que els productes s’emmagatzemin i utilitzin seguint el principi de FIFO. Aquest enfocament garanteix que els productes estiguin etiquetats adequadament amb les dates de caducitat i que es compleixin els estàndards de seguretat i qualitat alimentària.

Avantatges del mètode LIFO

• Utilització eficient de l’espai d’emmagatzematge: En aplicar el mètode LIFO, els productes més recents es col·loquen davant dels més antics al magatzem. Això permet un accés més ràpid i facilita la gestió de l’inventari, especialment quan són productes que requereixen rotacions freqüents.
• Aprofitament de preus de compra més baixos: En certs casos, els preus de compra dels productes poden fluctuar amb el temps. En utilitzar el mètode LIFO, es consumeixen primer els productes més recents, adquirits a preus més alts, cosa que permet aprofitar preus de compra més baixos a l’inventari restant. Això pot generar estalvis significatius en l’adquisició de nous productes i contribuir a una rendibilitat més gran.
• Beneficis fiscals potencials: En alguns països, el mètode LIFO pot tenir avantatges fiscals associats. En utilitzar aquest enfocament, els productes consumits es valoren a preus de compra més recents, que acostumen a ser més alts. Això pot ajudar a reduir el cost dels béns venuts al balanç i, potencialment, disminuir la càrrega tributària de l’empresa.

Factors a considerar a l’elecció del mètode

En decidir entre el mètode FIFO (First In, First Out) i el mètode LIFO (Last In, First Out) per a la gestió de magatzems a la indústria alimentària, és crucial avaluar diversos factors que influeixen en l’elecció més adequada per a cada empresa. A continuació, enumerem alguns dels aspectes clau a considerar:

Tipus de producte

El tipus de producte i la seva naturalesa perible són factors determinants. Si els productes tenen una vida útil limitada i s’han de consumir abans d’una data de venciment, el mètode FIFO és especialment rellevant per garantir la frescor i la qualitat dels aliments. D’altra banda, si els productes tenen més durabilitat o no estan subjectes a caducitat, el mètode LIFO podria ser més apropiat.

Rotació d’inventari

La taxa de rotació d’inventari és un altre factor important. Si l’empresa maneja productes amb alta rotació, on els productes es consumeixen o es venen ràpidament, el mètode FIFO pot ser beneficiós per evitar l’acumulació de productes i minimitzar les pèrdues per caducitat. No obstant això, si la rotació és baixa i els productes romanen al magatzem durant períodes perllongats, el mètode LIFO podria ser més convenient per aprofitar preus de compra més baixos.

Costos associats

És essencial considerar els costos associats amb cada mètode. El mètode FIFO pot requerir una inversió més gran en sistemes de seguiment i control d’inventari, ja que s’han de gestionar i rastrejar les dates de venciment amb precisió. D’altra banda, el mètode LIFO pot tenir implicacions fiscals i comptables diferents que poden afectar els costos de l’empresa.

Preferències del client

Les preferències i les expectatives dels clients també s’han de tenir en compte. Si els clients valoren la frescor i la qualitat dels productes, el mètode FIFO pot ser més adequat per garantir que els productes estiguin al seu estat òptim al moment de la venda. Tot i això, si els clients estan més enfocats en el preu, el mètode LIFO podria permetre a l’empresa aprofitar preus de compra més baixos i oferir productes a preus competitius.

Software per a la gestió de magatzem

En conclusió, l’elecció entre el mètode FIFO i el mètode LIFO en la gestió de magatzems de la indústria alimentària depèn de diversos factors, com ara el tipus de producte, la rotació d’inventari, els costos associats, els requisits reguladors i les preferències del client.

Tot i això, si optes per implementar el mètode FIFO i busques una solució pràctica i eficient, Total Food Control és un software de traçabilitat alimentària i gestió d’inventari que pot facilitar la seva aplicació. Amb Total Food Control, pots fer un seguiment precís de les dates de caducitat i utilitzar el mètode FIFO de manera senzilla, assegurant la frescor i qualitat dels teus productes.

A més, pots demanar la teva prova gratuïta de 10 dies, que et permetrà explorar les seves característiques i beneficis abans de prendre una decisió definitiva. Aprofita aquesta oportunitat per millorar la gestió del teu magatzem i optimitzar la qualitat dels teus productes a la indústria alimentària.