La correcta gestió dels inventaris és fonamental per garantir la seguretat alimentària, reduir el malbaratament i optimitzar els recursos a la indústria alimentària. En aquest context, el mètode FEFO (First Expired, First Out) es presenta com una estratègia eficaç per gestionar la rotació de productes, prioritzant aquells la data de caducitat o consum preferent dels quals està més propera.
Aplicar correctament el mètode FEFO a la indústria alimentària permet millorar el control de les existències, minimitzar les pèrdues i reforçar la traçabilitat dels productes.
Què és el mètode FEFO?
El mètode FEFO (First Expired, First Out), que en espanyol significa «Primer a caducar, primer a sortir», és un sistema de gestió d’inventaris que estableix que els productes amb una data de caducitat o consum preferent més propera han de ser els primers a utilitzar-se, distribuir-se o comercialitzar-se, independentment de quan hagin entrat al magatzem.
Aquest mètode és especialment important en la indústria alimentària, on una correcta rotació de les existències resulta fonamental per garantir la seguretat dels aliments, mantenir-ne la qualitat i reduir les pèrdues econòmiques derivades de productes que superen la seva vida útil.
A diferència d’altres sistemes de gestió d’inventaris, el mètode FEFO prioritza la data de venciment del producte en lloc de la data d’entrada, permetent una organització més eficient de les mercaderies.
Quines diferències hi ha entre els mètodes FEFO i FIFO?
Els mètodes FEFO (First Expired, First Out) i FIFO (First In, First Out) són dos sistemes de gestió d’inventaris utilitzats a la indústria alimentària per organitzar la rotació de productes i optimitzar-ne l’emmagatzematge. Tot i que tots dos busquen millorar l’eficiència logística i reduir les pèrdues, la seva principal diferència es troba en el criteri utilitzat per determinar quins productes han de sortir primer del magatzem.
El mètode FIFO, que vol dir «Primer a entrar, primer a sortir», estableix que els productes que porten més temps emmagatzemats han de ser els primers a utilitzar-se o distribuir-se. Aquest sistema és especialment útil quan els productes tenen una vida útil perllongada o presenten dates de venciment similars.
D’altra banda, el mètode FEFO prioritza aquells productes la data de caducitat o consum preferent dels quals està més propera, independentment del moment en què hagin arribat al magatzem. Per aquest motiu, resulta especialment recomanable per gestionar aliments peribles, com ara productes lactis, carns, peixos o aliments refrigerats.
Com aplicar el mètode FEFO a la indústria alimentària?
Implementar correctament el mètode FEFO a la indústria alimentària requereix establir procediments que permetin controlar les dates de caducitat i consum preferent, organitzar els productes emmagatzemats i garantir una rotació eficient de les existències. Per això, és fonamental combinar una gestió adequada del magatzem amb sistemes de traçabilitat que facilitin el seguiment dels productes durant tota la cadena de subministrament.
A continuació, es detallen les mesures principals per aplicar el mètode FEFO de manera eficaç.
Identificar correctament les dates de caducitat i consum preferent
El primer pas per aplicar el mètode FEFO consisteix a identificar i registrar les dates de caducitat o consum preferent de cada producte des del moment de la recepció. Aquesta informació ha d’estar vinculada al lot corresponent per facilitar-ne la localització i el seguiment.
És important diferenciar ambdós conceptes, ja que la data de caducitat està relacionada amb la seguretat alimentària, mentre que la data de consum preferent indica fins quan el producte manté les propietats de qualitat previstes si es conserva adequadament.
Organitzar els productes segons la data de venciment
Un cop identificades les dates, cal organitzar els productes al magatzem segons la seva proximitat al venciment. Aquells amb dates més properes s’han de situar en ubicacions que en facilitin l’accés i en permetin prioritzar la utilització o distribució.
Aquesta organització s’ha d’adaptar a les característiques de cada aliment, sempre respectant les condicions d’emmagatzematge, temperatura i conservació establertes.
Establir procediments de rotació d’existències
Per garantir una aplicació correcta del mètode FEFO, les empreses alimentàries han d’establir procediments clars d’entrada, emmagatzematge i sortida de mercaderies.
Aquests procediments han d’assegurar que, abans de preparar una comanda o utilitzar matèries primeres, es comprovin les dates de venciment dels productes disponibles i se seleccionen aquells la vida útil restant dels quals sigui menor, sempre que siguin aptes per al seu ús o comercialització.
Formar el personal encarregat de l’emmagatzematge i la distribució
La formació dels treballadors és fonamental per evitar errors en l’aplicació del mètode FEFO. El personal responsable de la recepció, l’emmagatzematge, la preparació de comandes i la distribució ha de conèixer com identificar les dates de venciment, interpretar l’etiquetatge i aplicar correctament els criteris de rotació.
A més a més, és recomanable establir instruccions de treball que permetin unificar els procediments i facilitar la detecció de possibles incidències.
Digitalitzar el control d’inventaris i la traçabilitat alimentària
La digitalització facilita considerablement la implementació del mètode FEFO, especialment a empreses que gestionen grans quantitats de productes i diferents lots.
Mitjançant un sistema digital de traçabilitat alimentària, es poden registrar les dates de venciment, controlar els moviments d’inventari i configurar alertes per identificar productes propers a caducar.
Realitzar controls periòdics per verificar el compliment del mètode FEFO
Finalment, és important establir revisions periòdiques de l’inventari per comprovar que els productes s’estan fent servir o distribuint seguint correctament el mètode FEFO.
Aquestes verificacions han d’incloure la revisió de dates de venciment, l’estat de conservació dels aliments, la identificació de lots i la detecció de productes propers a superar la vida útil.
Obtingues la teva prova GRATIS de Total Food Control
A Total Food Control t’ajudem a digitalitzar la traçabilitat alimentària i optimitzar el control dels teus processos. Gràcies a les nostres solucions digitals, podreu millorar la gestió de lots, facilitar el seguiment dels productes i disposar d’informació actualitzada per prendre decisions més eficients.
Voleu millorar la traçabilitat i la gestió d’inventaris de la vostra empresa alimentària? Descobreix com et podem ajudar a optimitzar els teus processos, reduir errors i reforçar la seguretat alimentària.
Contacta amb Total Food Control i fes el pas cap a una gestió alimentària més eficient i digitalitzada!
La traçabilitat alimentària és una eina fonamental per garantir la seguretat dels aliments i conèixer-ne el recorregut al llarg de tota la cadena alimentària. A més a més, disposar d’un sistema adequat de traçabilitat és una obligació per a les empreses del sector alimentari.
No poder identificar correctament l’origen, els lots o la destinació dels productes pot dificultar la gestió d’una alerta o retirada i, a més, donar lloc a infraccions i sancions econòmiques . En aquest article analitzem què exigeix la normativa i quines poden ser les multes per no tenir una traçabilitat alimentària adequada a Espanya.
És obligatòria la traçabilitat alimentària a Espanya?
Sí. La traçabilitat alimentària és obligatòria a Espanya i s’ha de garantir al llarg de totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució dels aliments. Aquesta obligació està establerta principalment al Reglament (CE) núm. 178/2002, l’article 18 del qual exigeix que els operadors puguin seguir el rastre dels aliments, pinsos, animals destinats a la producció d’aliments i substàncies que s’hi incorporin o puguin incorporar-s’hi.
A Espanya, aquesta obligació també queda recollida a la Llei 17/2011, de Seguretat Alimentària i Nutrició. Les empreses han de disposar de sistemes i procediments adaptats a la seva activitat que permetin identificar tant els qui els han subministrat els productes o matèries primeres com les empreses a les quals posteriorment han subministrat els seus productes. Aquesta informació s’ha de poder posar a disposició de les autoritats competents quan sigui requerida.
Què passa si una empresa no té traçabilitat alimentària?
Si una empresa no pot identificar correctament quin proveïdor va subministrar una matèria primera, quins lots es van utilitzar en l’elaboració d’un producte o quins clients es va distribuir, pot resultar molt més difícil localitzar i retirar ràpidament els aliments afectats davant d’una alerta. Això pot provocar que la retirada s’hagi d’ampliar a una quantitat més gran de producte i augmentar tant els costos com les conseqüències comercials per a l’empresa.
A més, durant una inspecció sanitària, les autoritats competents poden sol·licitar els registres i la documentació necessaris per comprovar que el sistema de traçabilitat funciona correctament. L’absència de documents o registres exigits, la manca de dades essencials o no disposar de sistemes que permetin identificar els proveïdors pot constituir una infracció d’acord amb la Llei 17/2011, de seguretat alimentària i nutrició.
Per tant, una traçabilitat inexistent o deficient pot suposar problemes per gestionar retirades de producte, dificultats durant les inspeccions, pèrdua de control sobre els lots i les possibles sancions econòmiques. La gravetat de la infracció i la quantia de la multa dependran de les circumstàncies concretes de cada cas.
Multes per no tenir traçabilitat alimentària
L’ incompliment de les obligacions relacionades amb la traçabilitat alimentària pot donar lloc a sancions econòmiques a Espanya. La Llei 17/2011, de Seguretat Alimentària i Nutrició, classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus en funció de factors com ara el risc per a la salut, la intencionalitat, la gravetat de la situació o la reincidència.
Infraccions lleus
Les deficiències en els registres o documents obligatoris relacionats amb la seguretat alimentària es poden considerar infraccions lleus, sempre que per les seves característiques no s’hagin de classificar com a greus o molt greus.
Les infraccions lleus poden ésser sancionades amb multes de fins a 5.000 euros.
Infraccions greus
La manca de traçabilitat pot constituir directament una infracció greu en determinats supòsits. Entre ells hi ha l’absència de documents o registres exigits per la normativa, la manca de dades essencials per garantir la traçabilitat o no disposar de sistemes i procediments que permetin identificar els proveïdors.
En aquests casos, les sancions establertes per a les infraccions greus se situen entre 5.001 i 20.000 euros.
Infraccions molt greus
Una deficiència de traçabilitat pot quedar vinculada a una infracció molt greu quan hi concorren circumstàncies especialment greus previstes per la normativa. Per exemple, quan determinades conductes es realitzen de forma conscient i deliberada i la manca dels controls o precaucions exigibles comporta un risc greu per a la salut pública, o quan hi ha reincidència en la mateixa infracció greu durant el darrer any.
Les infraccions molt greus poden comportar multes entre 20.001 i 600.000 euros. A més, l’Administració competent pot acordar el tancament temporal de l’establiment o la instal·lació durant un màxim de cinc anys.
Com evitar sancions relacionades amb la traçabilitat alimentària
- Identificar correctament els proveïdors: registrar de qui procedeix cada matèria primera, ingredient o producte rebut, juntament amb la informació necessària per identificar-lo.
- Controlar els lots: assignar i registrar correctament els números de lot per poder relacionar les matèries primeres utilitzades amb els productes elaborats.
- Mantenir la traçabilitat durant la producció: conservar la relació entre primeres matèries, processos, productes intermedis i productes acabats quan sigui necessari per garantir un seguiment adequat.
- Registrar la destinació dels productes: poder identificar quins clients professionals s’han subministrat els diferents productes o lots.
- Mantenir els registres actualitzats i accessibles: la informació s’ha de poder localitzar amb rapidesa davant d’una inspecció, alerta alimentària o necessitat de retirada de producte.
- Establir procediments de retirada i recuperació: l’empresa ha d’estar preparada per localitzar els lots afectats i actuar ràpidament quan hi hagi un problema de seguretat alimentària.
- Comprovar periòdicament el sistema: fer exercicis o simulacres de traçabilitat permet verificar si realment és possible reconstruir el recorregut d’un producte i detectar possibles deficiències abans que es produeixi una incidència.
- Digitalitzar la traçabilitat: fer servir eines digitals pot facilitar la gestió de lots i registres, reduir errors manuals i agilitzar la consulta d’informació.
Obtingues la teva prova GRATIS de Total Food Control
Amb Total Food Control pots digitalitzar la gestió de la traçabilitat alimentària i centralitzar la informació relacionada amb matèries primeres, proveïdors, lots, processos i productes acabats. D’aquesta manera, podeu consultar ràpidament el recorregut de cada producte i disposar de la informació necessària davant d’una auditoria, inspecció o retirada.
Digitalitza la traçabilitat de la teva empresa amb Total Food Control, millora el control dels teus processos i redueix el risc d’errors i d’incompliments que puguin derivar en sancions.
Els aliments deshidratats es caracteritzen per haver reduït gran part del contingut d’aigua amb l’objectiu de prolongar-ne la vida útil i facilitar-ne la conservació. Tot i això, disposar de productes més estables no elimina la necessitat de mantenir un control adequat de la seva traçabilitat durant totes les etapes de producció.
Des de la recepció de les matèries primeres fins al processament, envasament, emmagatzematge i distribució, és fonamental poder identificar l’origen i el recorregut de cada lot. Una traçabilitat alimentària correcta en aliments deshidratats permet millorar el control dels processos, gestionar possibles incidències amb rapidesa i garantir que els productes comercialitzats compleixen els requisits establerts de seguretat alimentària.
Què són els aliments deshidratats?
Els aliments deshidratats són aquells als quals se’ls ha eliminat una part significativa del contingut d’aigua mitjançant diferents tècniques de deshidratació. En reduir la quantitat d’aigua disponible, es limita el creixement de molts microorganismes i s’alenteixen determinades reaccions que poden provocar el deteriorament de l’aliment, permetent així prolongar-ne la vida útil i facilitar-ne la conservació.
La deshidratació es pot fer mitjançant diferents mètodes, com l’assecatge amb aire calent, l’assecatge al sol, l’atomització, l’assecatge al buit o la liofilització, depenent de les característiques de l’aliment i del producte final que es vulgui obtenir.
Aquest procés s’aplica a una gran varietat de productes, com ara fruites, verdures, herbes aromàtiques, espècies, carns, peixos, llet en pols, cafè soluble o preparats alimentaris.
Traçabilitat durant el procés de deshidratació
La traçabilitat durant el procés de deshidratació ha de permetre seguir el recorregut de cada aliment des de la recepció de les matèries primeres fins a l’obtenció i l’expedició del producte acabat.
El control comença amb la recepció de les primeres matèries, registrant informació com el proveïdor, lot, data d’entrada i quantitat rebuda. Posteriorment, durant operacions com la selecció, el rentat, el tall, la preparació i la deshidratació, s’ha de mantenir la relació entre el producte processat i el seu lot d’origen.
A l’etapa de deshidratació també és recomanable registrar les dades necessàries per identificar el procés aplicat, com l’equip utilitzat, les dates i els temps de producció i, quan correspongui, paràmetres com la temperatura. Un cop finalitzat el procés, el producte deshidratat ha de quedar correctament vinculat amb el lot de producte acabat generat.
Finalment, durant l’envasament, l’emmagatzematge i l’expedició, s’ha de mantenir la identificació del producte i registrar-ne la destinació.
Principals riscos i errors de traçabilitat en aliments deshidratats
Encara que els aliments deshidratats solen presentar més estabilitat i vida útil, això no significa que estiguin exempts de riscos. Una gestió deficient de la traçabilitat pot dificultar la identificació de l’origen d’una incidència i provocar que una retirada de producte sigui més lenta i afecti un nombre més gran de lots.
Entre els principals riscos i errors de traçabilitat en aliments deshidratats trobem:
- Pèrdua d’identificació dels lots: es pot produir durant etapes intermèdies com el rentat, tall, assecat, emmagatzematge o transvasament del producte.
- Barreja de diferents lots sense registrar: combinar matèries primeres o productes deshidratats de diferents lots sense documentar-ho dificulta conèixer-ne posteriorment la procedència.
- Registres incomplets o incorrectes: errors en dates, quantitats, proveïdors, lots o processos poden trencar la cadena de traçabilitat.
- Manca de relació entre matèria primera i producte acabat: cada lot final ha de poder vincular-se amb les matèries primeres utilitzades en la seva elaboració.
- Errors durant l’envasament i l’etiquetatge: assignar un nombre de lot incorrecte o utilitzar etiquetes equivocades pot impedir identificar adequadament el producte.
- Manca de control sobre reprocessos o reutilitzacions: quan determinats productes tornen a incorporar-se al procés, aquesta operació ha de quedar correctament documentada.
- Dificultats per identificar la destinació del producte: és fonamental conèixer quines quantitats de cada lot s’han expedit i quins clients s’han enviat.
Obtingues la teva prova GRATIS de Total Food Control
Gestionar correctament la traçabilitat dels aliments deshidratats requereix mantenir un control precís de les matèries primeres, lots, processos de producció, envasament, emmagatzematge i expedicions. Quan aquesta informació es gestiona manualment, localitzar les dades necessàries davant d’una incidència pot ser lent i augmentar el risc d’errors.
Amb Total Food Control pots digitalitzar la traçabilitat de la teva empresa i disposar de la informació de cada lot de manera organitzada i accessible. Això permet relacionar les primeres matèries amb els productes acabats, registrar les diferents etapes del procés i conèixer la destinació dels lots comercialitzats.
Digitalitza la traçabilitat dels teus aliments deshidratats amb Total Food Control i millora el control dels teus processos, redueix errors i agilitza la gestió davant de qualsevol incidència de seguretat alimentària.
A la indústria alimentària, identificar correctament cada producte, matèria primera o procés és fonamental per garantir una traçabilitat eficaç. Per fer-ho, s’utilitzen diferents sistemes d’identificació, entre els quals trobem el número de lot, el número de partida i els codis numèrics, conceptes que poden generar confusió i que no sempre tenen la mateixa funció.
Conèixer les seves diferències permet organitzar millor la informació, fer un seguiment precís dels productes al llarg de la cadena alimentària i actuar amb rapidesa davant de qualsevol incidència.
Què és un número de lot?
El número de lot és un codi que permet identificar un conjunt de productes que han estat elaborats, processats o envasats en condicions semblants durant un determinat període de producció. La seva finalitat principal és garantir la traçabilitat, permetent relacionar cada producte amb el seu procés de fabricació, les matèries primeres utilitzades i altres dades rellevants.
Cada empresa pot establir el seu propi sistema per assignar els números de lot, sempre que permeti identificar de manera clara i precisa els productes. El codi pot estar format per números, lletres o una combinació de tots dos i incorporar informació com ara la data de producció, la línia de fabricació, el torn o una referència interna.
Què és un número de partida?
El número de partida és un identificador utilitzat per agrupar i controlar una determinada quantitat de matèria primera, ingredient, producte o mercaderia que comparteix un mateix origen o que ha estat rebuda, adquirida o gestionada conjuntament. El seu ús facilita el control de les entrades i permet mantenir la traçabilitat des del moment de la recepció.
A la indústria alimentària, una partida pot estar formada, per exemple, per una determinada quantitat de matèria primera rebuda d’un proveïdor en un mateix lliurament. A aquesta partida es poden associar dades com ara el proveïdor, la data de recepció, el número d’albarà, el lot d’origen, la quantitat rebuda o els controls realitzats durant la recepció.
Què és un codi numèric?
Un codi numèric és una seqüència de números utilitzada per identificar i organitzar informació dins del sistema de gestió d’una empresa. A diferència del número de lot o de partida, no ha d’estar vinculat directament a un conjunt concret de productes o matèries primeres, sinó que es pot utilitzar per identificar diferents elements del procés productiu.
En una empresa alimentària, aquests codis es poden assignar a productes, matèries primeres, proveïdors, ubicacions de magatzem, ordres de producció, equips o registres interns. La seva finalitat és facilitar la identificació de cada element i permetre que la informació es pugui consultar i relacionar de manera ràpida i ordenada.
Principals diferències entre aquests Codis
Tot i que el número de lot, el número de partida i el codi numèric s’utilitzen per identificar i organitzar productes i informació, cada un pot complir una funció diferent dins de la gestió i la traçabilitat alimentària.
- Número de lot: identifica un conjunt de productes que han estat elaborats, processats o envasats en condicions similars. S’utilitza principalment per garantir la traçabilitat del producte, relacionar-lo amb el procés de producció i facilitar-ne la localització davant d’una incidència o retirada del mercat.
- Número de partida: identifica una determinada quantitat de matèria primera, ingredient, producte o mercaderia que comparteix un mateix origen o que ha estat rebuda o gestionada conjuntament. La seva funció principal és facilitar el control de les entrades i conèixer l’origen i la posterior utilització de les matèries primeres o productes rebuts.
- Codi numèric: identifica diferents elements dins del sistema de gestió de l’empresa, com ara productes, primeres matèries, proveïdors, ubicacions, equips o ordres de producció. S’utilitza principalment com a eina d’organització interna per registrar, consultar i relacionar informació de manera ràpida i ordenada.
Obtingues la teva prova GRATIS de Total Food Control
Una gestió correcta de lots, partides i codis d’identificació és fonamental per garantir la traçabilitat dels aliments i poder actuar ràpidament davant de qualsevol incidència. No obstant això, quan aquests registres es gestionen manualment, augmenta el risc d’errors, pèrdua d’informació i dificultats per localitzar l’origen o la destinació d’un producte.
Amb Total Food Control pots digitalitzar la traçabilitat de la teva empresa alimentària i centralitzar la informació relacionada amb matèries primeres, proveïdors, partides, processos productius, lots i productes acabats.
Digitalitza el teu sistema de traçabilitat amb Total Food Control i mantingues els teus lots i partides sempre sota control.
La gestió de les devolucions a la indústria alimentària va molt més enllà de recuperar un producte. Cada devolució pot posar de manifest una incidència relacionada amb la qualitat, la seguretat alimentària, el transport o l’etiquetatge, per això és fonamental actuar amb rapidesa i disposar d’informació precisa sobre el lot afectat.
En aquest context, la traçabilitat esdevé una eina imprescindible per identificar l’origen del problema, conèixer el recorregut del producte i prendre decisions fonamentades que minimitzin els riscos.
El paper de la traçabilitat en la gestió de devolucions
Quan un client torna un producte alimentari, és fonamental poder conèixer amb rapidesa tot el recorregut dins de la cadena de subministrament. Un sistema de traçabilitat ben implantat permet identificar el lot afectat, determinar-ne l’origen, conèixer les matèries primeres utilitzades, revisar els processos de producció i localitzar tant els proveïdors implicats com els clients que han rebut productes del mateix lot. Aquesta informació és clau per avaluar l’abast de la incidència i actuar de forma ràpida i eficaç.
La normativa europea obliga les empreses alimentàries a garantir la traçabilitat en totes les etapes de la producció, transformació i distribució dels aliments. Gràcies a això, davant d’una devolució és possible reconstruir l’historial complet del producte i disposar d’evidències documentals que faciliten la presa de decisions i el compliment dels requisits legals.
Passos per gestionar una devolució mitjançant un sistema de traçabilitat
Gestionar una devolució de forma eficaç requereix seguir un procediment definit que permeti actuar amb rapidesa, recopilar tota la informació necessària i garantir que cap producte potencialment afectat romangui a la cadena de subministrament. Un sistema de traçabilitat facilita aquest procés en proporcionar accés immediat a l’historial complet de cada lot i enregistrar totes les actuacions realitzades.
1. Recepció i registre de la devolució
El primer pas consisteix a documentar la devolució tan aviat com es rep la comunicació del client o se’n detecta la incidència. Registrar correctament la informació des del començament facilita la investigació i garanteix la traçabilitat de tot el procés.
Entre les dades que convé registrar es troben:
- Data de la devolució.
- Client que fa la devolució.
- Producte afectat.
- Número de lot.
- Quantitat tornada.
- Motiu de la incidència.
- Evidències disponibles, com fotografies o informes.
2. Identificació del lot afectat
Un cop registrada la incidència, cal identificar amb precisió el lot implicat. Aquest pas és essencial per evitar immobilitzar productes que no presenten cap risc i centrar la investigació únicament en els aliments afectats.
La traçabilitat permet conèixer ràpidament:
- La data de fabricació.
- Les matèries primeres utilitzades.
- Els proveïdors implicats.
- Els controls de qualitat realitzats.
- Els processos pels quals va passar el producte.
3. Investigació de la causa de la incidència
Amb la informació del lot disponible, l’empresa ha d’analitzar què ha originat la devolució. L’objectiu és determinar si és un problema aïllat o una incidència que pugui afectar més productes.
Durant aquesta fase es poden revisar aspectes com:
- Registres de producció.
- Controls APPCC.
- Registres de temperatura.
- Resultats d’anàlisi microbiològica o fisicoquímica.
- Incidències registrades durant la fabricació.
- Condicions d’emmagatzematge i transport.
4. Localització dels productes relacionats
Si la incidència pot afectar altres productes, el pas següent consisteix a localitzar totes les unitats del mateix lot o de lots relacionats.
Gràcies a la traçabilitat és possible identificar ràpidament:
- Quins clients van rebre el producte.
- Quins distribuïdors el van comercialitzar.
- Quines quantitats segueixen emmagatzemades.
- Quins productes romanen a les instal·lacions de l’empresa.
5. Decisió sobre la destinació del producte
Un cop avaluat el risc, l’empresa ha de decidir quina serà la destinació dels productes afectats. La decisió dependrà de la naturalesa de la incidència i dels resultats de la investigació.
Les opcions més habituals són:
- Reincorporació a l’estoc si es confirma que el producte compleix tots els requisits de qualitat i seguretat alimentària.
- Reprocessat, quan la normativa i les característiques del producte ho permetin.
- Destrucció controlada, si hi ha un risc per a la seguretat alimentària o el producte no compleix les especificacions.
- Retirada del mercat, quan part del lot ja ha estat distribuït i pot representar un risc per a consumidors o clients.
6. Registre de les accions i tancament de la incidència
El darrer pas consisteix a registrar totes les actuacions realitzades des de la recepció de la devolució fins a la resolució del cas. Aquesta documentació serà de gran utilitat durant auditories, inspeccions oficials o futures investigacions.
El registre final hauria d’incloure:
- La causa identificada de la incidència.
- Les accions correctives aplicades.
- Les mesures preventives adoptades.
- La destinació final del producte.
- Els responsables de cada actuació.
- La data de tancament de la incidència.
Errors més freqüents en gestionar devolucions alimentàries
Una gestió inadequada de les devolucions pot dificultar la investigació duna incidència, augmentar els costos operatius i fins i tot comprometre la seguretat alimentària. Comptar amb un procediment definit i un sistema de traçabilitat eficaç ajuda a evitar aquests problemes i respondre de forma ràpida i organitzada.
Aquests són alguns dels errors més habituals en gestionar devolucions alimentàries:
No registrar la devolució de forma immediata
Endarrerir el registre de la incidència o fer-ho amb informació incompleta pot provocar la pèrdua de dades importants sobre el producte, el lot o les circumstàncies de la devolució. Tota incidència s’ha de documentar des del primer moment per facilitar-ne el seguiment.
No identificar correctament el lot afectat
Gestionar una devolució sense verificar el nombre de lot dificulta la investigació i pot portar a immobilitzar productes que no estan afectats o, per contra, deixar fora productes que sí que presenten un risc.
Barrejar productes tornats amb productes conformes
Els productes retornats han de romandre identificats i separats de la resta de l’estoc fins que se’n determini la destinació. No fer-ho augmenta el risc que es tornin a comercialitzar per error.
No investigar la causa arrel de la incidència
Limitar-se a acceptar la devolució o substituir el producte sense analitzar què ha provocat el problema impedeix implantar mesures correctives eficaces i afavoreix que la incidència es torni a repetir.
Mantenir registres únicament en paper
Els registres manuals solen alentir les investigacions i dificulten la localització de la informació. La digitalització permet consultar l’historial d’un lot en segons i agilitza tant les auditories com la gestió d’incidències.
Gestiona les devolucions de forma ràpida i segura amb Total Food Control
Amb Total Food Control pots digitalitzar tot el procés de traçabilitat i centralitzar la gestió de devolucions en una única plataforma. El software permet registrar incidències de manera senzilla, consultar l’historial complet de cada lot, accedir a la documentació associada i generar registres automàtics per a auditories i inspeccions, reduint el temps de resposta i minimitzant els errors derivats de la gestió manual.
Si vols millorar el control dels teus processos, optimitzar la gestió de devolucions i respondre amb rapidesa davant de qualsevol incidència, Total Food Control t’ajuda a implantar una traçabilitat digital, àgil i fiable per garantir la seguretat alimentària en totes les etapes de la cadena de producció.
L’etiqueta d’un aliment és molt més que un element informatiu a l’envàs. Conté dades essencials sobre la seva composició, conservació, valor nutricional i seguretat, permetent als consumidors prendre decisions de compra més conscients i les empreses complir amb la normativa vigent.
Saber interpretar correctament aquesta informació resulta especialment important per a persones amb al·lèrgies o intoleràncies, però també per a qualsevol consumidor que vulgui conèixer millor els productes que adquireix.
Quina informació heu d’incloure obligatòriament una etiqueta d’aliments?
Denominació de l’aliment
L’etiqueta ha d’indicar clarament el nom del producte, utilitzant-ne la denominació legal o una descripció que permeti identificar-lo sense confusió. Aquesta denominació ha de reflectir la veritable naturalesa de l’aliment i no induir a error al consumidor.
Llista d’ingredients
Tots els ingredients utilitzats en l’elaboració de l’aliment han d’aparèixer ordenats de més a menys segons el pes en el moment de la fabricació. Aquesta informació permet conèixer la composició real del producte i comparar diferents alternatives disponibles al mercat.
En determinats casos també cal indicar el percentatge d’alguns ingredients, especialment quan es destaquen en el nom del producte o mitjançant imatges a l’envàs.
Informació sobre al·lèrgens
Un dels aspectes més importants de l’etiquetatge alimentari és la declaració dels ingredients que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies.
Els al·lèrgens s’han de destacar clarament dins de la llista d’ingredients mitjançant un format diferent, com ara negreta, majúscules o subratllat, per facilitar-ne la identificació. Entre ells hi ha, per exemple, els cereals amb gluten, la llet, els ous, els fruits secs, la soja, el peix o els crustacis.
Quantitat neta
L’etiqueta ha d’indicar la quantitat d’aliment continguda a l’envàs, expressada normalment en grams, quilograms, mil·lilitres o litres. Aquesta informació permet al consumidor comparar productes i calcular-ne la relació qualitat-preu.
Data de caducitat o de consum preferent
Depenent del tipus d’aliment, l’etiqueta ha d’incloure:
- Data de caducitat, en productes molt peribles que poden representar un risc per a la salut una vegada superada aquesta data.
- Data de consum preferent, que indica fins quan l’aliment manté les propietats de qualitat, sempre que s’hagi conservat correctament.
Condicions de conservació i utilització
Quan sigui necessari per garantir la seguretat de l’aliment, l’etiqueta ha d’indicar les condicions de conservació, com ara la temperatura recomanada, la necessitat de refrigeració després de l’obertura o les instruccions de congelació.
També es poden incloure instruccions de preparació o cuinat quan siguin necessàries per a un consum segur.
Dades de l’operador alimentari
Hi ha de figurar el nom o la raó social i l’adreça del fabricant, l’envasador, el distribuïdor o l’empresa responsable de comercialitzar el producte dins de la Unió Europea. Aquesta informació facilita la identificació del responsable en cas d’incidències o consultes.
Número de lot
El lot identifica un conjunt de productes elaborats amb les mateixes condicions de fabricació. Aquesta dada resulta imprescindible per garantir la traçabilitat i permet localitzar ràpidament els productes afectats si cal fer una retirada del mercat.
País d’origen o lloc de procedència
En determinats aliments, com ara algunes carns, peixos, fruites, verdures, mel o oli d’oliva, la legislació obliga a indicar el país d’origen o el lloc de procedència. En altres casos, aquesta informació també és obligatòria quan la seva absència pugui induir a error el consumidor.
Informació nutricional
L’etiqueta ha d’incloure una taula nutricional amb el valor energètic i la quantitat dels nutrients principals per cada 100 grams o 100 mil·lilitres del producte. Habitualment s’informa sobre:
- Valor energètic (kJ i kcal).
- Greixos.
- Greixos saturats.
- Hidrats de carboni.
- Sucres.
- Proteïnes.
- Sal.
Com interpretar cada element d’una etiqueta pas a pas
Llegir una etiqueta d’aliments correctament va més enllà de comprovar la data de caducitat o fixar-se a les calories. Cada apartat aporta informació rellevant sobre la composició, la qualitat, la conservació i la seguretat del producte. Conèixer el significat d’aquestes dades permet fer compres més informades i ajuda a identificar possibles riscos, especialment en persones amb al·lèrgies o necessitats nutricionals específiques.
A continuació, us expliquem com interpretar els principals elements d’una etiqueta alimentària.
1. Comprova la denominació del producte
El primer pas és identificar la denominació de l’aliment, ja que descriu la veritable naturalesa del producte. No sempre coincideix amb el nom comercial o la marca, que poden fer servir termes atractius des del punt de vista publicitari.
Per exemple, no és el mateix un “preparat carni” que un “pernil cuit”, ja que cada denominació respon a requisits legals i composicions diferents.
2. Analitzeu la llista d’ingredients
Els ingredients apareixen ordenats de major a menor quantitat segons el pes en el moment de l’elaboració. Això permet conèixer quins són els components principals de l’aliment.
Si un producte anuncia un ingredient concret en el vostre nom o en l’envàs, també heu d’indicar el percentatge que representa sobre el total (declaració QUID). Per exemple, si un iogurt destaca que conté maduixes, heu d’especificar el percentatge d’aquesta fruita.
També convé parar atenció a ingredients que poden aparèixer amb diferents denominacions, com a diferents tipus de sucres, olis o edulcorants.
3. Identifica els al·lèrgens
Les persones amb al·lèrgies o intoleràncies han de revisar sempre aquest apartat abans de consumir un aliment.
Els ingredients considerats al·lèrgens apareixen ressaltats dins de la llista d’ingredients mitjançant negreta, majúscules, subratllat o un altre format que en faciliti la identificació.
Tot i que no es pateixi cap al·lèrgia, conèixer aquesta informació també ajuda a entendre millor la composició del producte i evita confusions durant la compra.
4. Revisa la informació nutricional
La taula nutricional permet comparar productes semblants de forma objectiva.
El més recomanable és utilitzar com a referència els valors expressats per 100 grams o 100 mil·lilitres, ja que permeten realitzar comparacions entre diferents marques sense que influeixi la mida de la ració.
En aquesta taula trobaràs informació sobre:
- Valor energètic (kJ i kcal).
- Greixos totals.
- Greixos saturats.
- Hidrats de carboni.
- Sucres.
- Proteïnes.
- Sal.
5. Comprova la data de caducitat o consum preferent
Abans de comprar qualsevol aliment és important revisar la data indicada a l’envàs.
- La data de caducitat assenyala el límit per consumir aliments molt peribles des del punt de vista de la seguretat alimentària.
- La data de consum preferent indica fins quan el producte manté les seves característiques de qualitat, com ara sabor, textura o aroma, sempre que es conservi correctament.
Interpretar correctament aquesta diferència ajuda a reduir el malbaratament alimentari sense comprometre la seguretat.
6. Llegeix les condicions de conservació
La conservació influeix directament a la seguretat de l’aliment.
Moltes etiquetes indiquen aspectes com:
- Mantenir refrigerat entre determinades temperatures.
- Conservar en un lloc fresc i sec.
- Consumir en un termini concret després de l’obertura.
- No tornar a congelar un producte prèviament descongelat.
No respectar aquestes indicacions pot afavorir el creixement de microorganismes i reduir la vida útil del producte.
Obtingues la teva prova GRATIS de Total Food Control
Amb Total Food Control pots digitalitzar els processos relacionats amb la gestió de productes, matèries primeres i traçabilitat, centralitzant tota la informació necessària per facilitar el compliment de la normativa de seguretat alimentària. La plataforma ajuda a mantenir un control documental més gran, reduir errors i disposar de la informació necessària per a auditories, inspeccions i processos interns.
Si vols millorar la gestió de la informació alimentària a la teva empresa i avançar cap a una digitalització completa dels teus processos, Total Food Control t’ofereix una solució intuïtiva, eficient i adaptada a les necessitats de la indústria alimentària. Demana una demostració i descobreix com optimitzar la traçabilitat i el control dels teus productes des d’una única plataforma.
